Inaugurar i exposar: un risc

El passat 19 de Novembre es va inaugurar al renovat (almenys en quant a directiva) la exposició Un Dilema. L’art contemporani i la inversió en la incertesa comissariada per Jeffrey Swartz.

La mostra proposa un intinerari ben interessant per la trajectòria dels centres d’art de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya: propostes de creació i de producció com les que s’exposen del centre Bòlit de Girona, propostes creatives a nivell individual o de treball en grup com les de La Panera de Lleida, o propostes de mediació com les que ha estat treballant en els darrers mesos el CA de Tarragona.

                                   Imagen

L’exposició introdueix al visitant en tots aquests aspectes des de la perspectiva com diu el títol de la mostra de “la inversió en la incertesa”: en els temps que corren, pot semblar un risc incert invertir en la creació, però com queda demostrat, aquests centres tenen molt a dir. Són espais que van nèixer i han anat desenvolupant unes funcions que s’integren en les seves ciutats: des de configurar nous espais, a ser un punt de suport per a col·lectius com el jovent, persones en risc d’exclusió social o discapacitats.

La política també juga un paper important i a té un paper molt destacat en el segon àmbit de la mostra, on es pot veure un mural de Juanjo Garfia, al costat de la impactant obra de Nuria Güell (la correspondència que l’artista va mantenir durant un temps amb persones classificades a F.I.E.S).

Per últim, podríem dir que tot i la bona intenció per part del centre i per part de comissari d’oferir una retrospectiva panoràmica de tota la feina duta a terme durant aquests anys, en un moment tan crític com aquest per a l’ecosistema museístic, es troba a faltar un punt de reivindicació sobre aquest aspecte. La polèmica es va iniciar amb un post de Joan M. Minguet a la pàgina de l’ACCA (Associació de Crítics d’Art de Catalunya) on precisament reivindicava aquest punt per a la mostra, sumant-lo a un debat que certament, s’arrossega des de fa temps: existeix realment una Xarxa de Centres d’Arts Visuals? Només cal analitzar el cas del que va passar amb Can Xalant, entre d’altres aspectes. El post ha sigut replicat pel propi comissari, i el fil el podeu veure aquí mateix, al Debat sobre la Xarxa de Centres d’Art.

A més, s’ha proporcionat un correu electrònic per a que els lectors i socis puguin opinar, sent aquesta la primera expressió feta arribar desde Comissariat.cat. [http://acca.cat/la-xarxa-de-centres-dart-el-debat-2/ ]

La polèmica, a l’igual que la nova etapa de l’Arts Santa Mónica, nomès acaba de començar. I vosaltres, que opineu?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s